Encara no tenim significats per a "enrogir la cara".
1El rubor li va enrogir la cara; aquella mirada interrogativa li era una molèstia.
2Puc assegurar que quan es va asseure a dalt de l'òmnibus se li va enrogir la cara!
3Tenia el coll cobert de tatuatges, i tan ample que la pressió li havia fet enrogir la cara.
4Però veié que aquelles paraules havien fet enrogir la cara de la noia; se'l mirava, sorpresa per la llibertat i la familiaritat que es prenia.
5Ell es tombà i, en veure-la, se li enrogí la cara.
6Qualsevol de l'arreu, informat i crític els enrogiria la cara.
7A en Knutas se li va anar enrogint la cara fins que li va agafar un color granat alarmant.
8Una aurora de desig i de temors enrogí la cara de la noia abans de pronunciar una negativa absoluta.
9Tenia un fill, que era pare d'aquell nin que li era nét, i li enrogia la cara la vergonya d'un secret.
10-Jotambé en sóc responsable -diguéS'Armuna, amb la sang que li enrogia la cara en pronunciar aquestes paraules.
11¿Dos vasos de vi... mentre les flames de la llar ens enrogeixen la cara i ens ombregen l'espatlla, ja una mica carregada de fatiga?
Aquesta col·locació està formada per: