We have no meanings for "enrogir la cara" in our records yet.
1 El rubor li va enrogir la cara ; aquella mirada interrogativa li era una molèstia.
2 Puc assegurar que quan es va asseure a dalt de l'òmnibus se li va enrogir la cara !
3 Tenia el coll cobert de tatuatges, i tan ample que la pressió li havia fet enrogir la cara .
4 Però veié que aquelles paraules havien fet enrogir la cara de la noia; se'l mirava, sorpresa per la llibertat i la familiaritat que es prenia.
5 Ell es tombà i, en veure-la, se li enrogí la cara .
6 Qualsevol de l'arreu, informat i crític els enrogiria la cara .
7 A en Knutas se li va anar enrogint la cara fins que li va agafar un color granat alarmant.
8 Una aurora de desig i de temors enrogí la cara de la noia abans de pronunciar una negativa absoluta.
9 Tenia un fill, que era pare d'aquell nin que li era nét, i li enrogia la cara la vergonya d'un secret.
10 -Jotambé en sóc responsable -diguéS'Armuna, amb la sang que li enrogia la cara en pronunciar aquestes paraules.
11 ¿Dos vasos de vi... mentre les flames de la llar ens enrogeixen la cara i ens ombregen l'espatlla, ja una mica carregada de fatiga?
Grammar, pronunciation and more
This collocation consists of: