1És una cosa per a envanir-se, si sou dels qui presumeixen.
2Els vanitosos, reflexionava Falco, tenen la capacitat d'envanir-se sempre.
3Portava una cinta roja als cabells, i de tota la blanca companyia era l'única que podia envanir-se d'un ornament tan marcat.
4Si Olive desitjava formar Verena, podia envanir-se d'haver començat ja el procés, i que la seva col·lega en gaudís tant com ella.
5Del que no poden envanir-se gaires ciutats ni viles és de posseir un monument ni la meitat tan artístic com el nostre...
6-Enprimer lloc, i ja que hi som, la manera d'envanir-se quan l'encertava.
7¿O no voler tenir vanitat és la pitjor forma d'envanir-se?