1 És una cosa per a envanir-se , si sou dels qui presumeixen.
2 Els vanitosos, reflexionava Falco, tenen la capacitat d' envanir-se sempre.
3 Portava una cinta roja als cabells, i de tota la blanca companyia era l'única que podia envanir-se d'un ornament tan marcat.
4 Si Olive desitjava formar Verena, podia envanir-se d'haver començat ja el procés, i que la seva col·lega en gaudís tant com ella.
5 Del que no poden envanir-se gaires ciutats ni viles és de posseir un monument ni la meitat tan artístic com el nostre...
6 -Enprimer lloc, i ja que hi som, la manera d' envanir-se quan l'encertava.
7 ¿O no voler tenir vanitat és la pitjor forma d' envanir-se ?
Grammar, pronunciation and more