Significats de envilir en català

Aquell estat d'immunitat que va enriquir tantes persones i va envilir tot el país.

Que les cendres d'uns morts no puguin envilir de nou la concòrdia entre els espanyols.

No vull envellir més el meu cos, i no vull envilir més el meu honor.

Es va dir que havia menystingut la necessitat humana de desprestigiar i envilir les coses més boniques.

Els ideals que han arribat a envilir!

Cal difondre entre els cristians les idees del lliure pensament, de l'escepticisme, cal envilir els ministres d'aquesta religió.

Però jo no em vaig donar per vençut, i vaig acabar d'envilir aquells envilits amb una vil afluixada de mosca.

Encara que al començament amb prou feines en vaig ser conscient, l'èxit i la fama em van començar a envilir de seguida.

Opina que la civilització és harmonia a través del temps, educació, sentit del deure i la responsabilitat, sociabilitat i no envilir el temps que vivim.

Eren ells que semblava que s'envilien, que quedaven com homes ridículs o odiosos.

I nosaltres estam destinats a esser envilits per ell i perseguits.

Tot s'havia envilit, tot havia degenerat fins a uns extrems inconcebibles.

La privació t'envileix perquè davant seu és impossible mantenir-se intacte, conservar l'orgull, la dignitat.

Envileixen la política amb les paraules i amb els fets.

En la meva vida són comptades les ocasions en les quals m'he envilit vestint de paisà.

Digueu-me la paraula, car els anys m'envileixen