1
Aquell estat d'immunitat que va enriquir tantes persones i va envilir tot el país.
2
Que les cendres d'uns morts no puguin envilir de nou la concòrdia entre els espanyols.
3
No vull envellir més el meu cos, i no vull envilir més el meu honor.
4
Es va dir que havia menystingut la necessitat humana de desprestigiar i envilir les coses més boniques.
5
Els ideals que han arribat a envilir!
6
Cal difondre entre els cristians les idees del lliure pensament, de l'escepticisme, cal envilir els ministres d'aquesta religió.
7
Però jo no em vaig donar per vençut, i vaig acabar d'envilir aquells envilits amb una vil afluixada de mosca.
8
Encara que al començament amb prou feines en vaig ser conscient, l'èxit i la fama em van començar a envilir de seguida.
9
Opina que la civilització és harmonia a través del temps, educació, sentit del deure i la responsabilitat, sociabilitat i no envilir el temps que vivim.
10
Eren ells que semblava que s'envilien, que quedaven com homes ridículs o odiosos.
11
I nosaltres estam destinats a esser envilits per ell i perseguits.
12
Tot s'havia envilit, tot havia degenerat fins a uns extrems inconcebibles.
13
La privació t'envileix perquè davant seu és impossible mantenir-se intacte, conservar l'orgull, la dignitat.
14
Envileixen la política amb les paraules i amb els fets.
15
En la meva vida són comptades les ocasions en les quals m'he envilit vestint de paisà.
16
Digueu-me la paraula, car els anys m'envileixen