Meanings of enyorar (enyoràvem) in català

Ara podrien tornar de l'exili els amics i familiars que tots enyoràvem!

Els qui desembarcaven ens portaven noves de la terra que enyoràvem.

Érem nosaltres els que estàvem dins de la gàbia i enyoràvem aquella llibertat.

Ja ens enyoràvem, a la Jungla, sense tu!

Com enyoràvem el color negre dels policies francesos, corresponent al temps en què el cromatisme i, per extensió, la geografia del mal eren diàfans!

L'any passat, l'any de l'estrena, abans d'acabar-se, ja enyoràvem Orígens, un esdeveniment que va passar a incorporar-se per la porta gran al nostre calendari festiu.

"Al contrari -responel meu amic-,hi estàvem molt bé; però ens hi enyoràvem inexplicablement." La resposta em sorprèn.

Semblava un dia d'aquells d'hivern i vaig enyorar la gavardina i l'aixopluc.

El gest d'encendre'l, de tenir-lo entre els dits, que va enyorar tant.

De sobte, d'una manera punyent, va enyorar la Lina i els nens.

Però deveu enyorar la companyia de tots aquells erudits -vadir l'Elfric.

Els culers de més edat van enyorar els vells duels amb l'Athletic.

Li semblava impossible que pogués enyorar un home que ni havia conegut.

A Raffi no el pots enyorar perquè mai no és a casa.

Aigua de tots que hem de cuidar, estimar, valorar, enyorar i gustar.

Comencem a enyorar les llars enceses i les torrades amb una arengada.