1Bruscament va sentir enyor de la pàtria, de Grècia, dels penyals rogencs i els boscos ombrius, del Peloponès.
2Vaig tornar sentir enyor de Mallorca.
3No sé si arribaré a sentir enyor de tu o si comptaràs com un altre amic a qui m'agradaria de reveure.
4Que sentia enyor d'aquells temps quan vivia enterrat dins dels problemes, però amb ganes de sortir-se'n.
5Quan el mirava, sentia enyor de la infantesa.
6Encara que sentia enyor d'aquell estira-i-arronsa d'abans, que al final sempre acabava amb un què vols per sopar?, conciliador.
7Per primera vegada sentia enyor d'una terra per la qual en molts anys no havia tingut ni una sola remembrança.
Aquesta col·locació està formada per: