Significats de esbalair en català

La velocitat amb què es formava l'Ull de Senglar va esbalair Roran.

Ja ho has sentit, mare, una història trista, que fa esbalair qualsevol.

Jo em vaig esbalair i vaig preguntar i me'n vaig assabentar.

Aquests judicis solien esbalair els castellans que l'escoltaven i de vegades sorprenien els mateixos gallecs.

A dins la cambra, en Rob es va esbalair.

La quantitat d'ossos escampats va esbalair Eragon.

I tan satisfactòria que es va esbalair.

I de cop es va esbalair, avergonyida que els seus pensaments vagaregessin per uns tombants tan frívols.

Les conseqüències d'això van esbalair Eragon.

El que més amunt he escrit, que el Rei es va esbalair de l'aproximació de l'exèrcit, llavors va ser evident.

Em va esbalair la primera vegada que vaig somiar l'alemany assassinat... Em va agafar d'improvís...

He eliminat unes quantes aventures obscures de Malory, però n'he ampliat algunes altres d'una manera que podria esbalair profundament el mestre.

I em vaig gloriejar d'acompanyar un home que duia quelcom amb què esbalair d'altres homes famosos arreu del món per llur saviesa.

Normalment era consistent en la seva protecció dels drets dels defensors de criminals, però hi havia prou excepcions per esbalair qualsevol estudiós.

El Rei mateix, pel que sembla, es va esbalair de l'atansament de l'exèrcit i es va veure clar l'endemà pel que va fer.

Aquella resposta em va esbalair, perquè això volia dir que, si eren quarts d'onze, les meves classes de tot el matí podien anar-se'n enlaire.