1A pesar del dolor, ple de ràbia, Tassi la penetrà fins a escórrer-se.
2En Joan no va trigar a escórrer-se, però elles seguien gaudint.
3Tanmateix, ell aconseguia escórrer-se recordant-la vestida amb la roba de gimnàstica.
4Just quan estava a punt d'escórrer-se, vam sentir que algú for-follava a la porta.
5No va trigar a escórrer-se, mentre a dins semblava que només acabaven de començar.
6Ho podia fer durant una estona increïblement llarga sense escórrer-se.
7Ara bé, era prou fàcil escórrer-se prosaicament aprofitant l'hora de l'esmorzar... però la resta...!
8Hi havia lloc per a tothom i devia ésser més còmode escórrer-se que no pas lluitar.
9I jo ni me'n recordo, d'això d'escórrer-se.
10Em semblava que no pararia mai d'escórrer-se.
11Un davassall de cireres caigudes de la branca va escórrer-se avall, caient a l'aigua amb una remor alegre.
12En escórrer-se m'havia mullat la panxa.
13Estava a punt d'escórrer-se.
15Prou amagar-se i escórrer-se!
16Ara entri i surti, no gaire de pressa, però, i procuri no escórrer-se: ha d'imposar-se aquesta disciplina per a la iniciació.