1 A pesar del dolor, ple de ràbia, Tassi la penetrà fins a escórrer-se .
2 En Joan no va trigar a escórrer-se , però elles seguien gaudint.
3 Tanmateix, ell aconseguia escórrer-se recordant-la vestida amb la roba de gimnàstica.
4 Just quan estava a punt d' escórrer-se , vam sentir que algú for-follava a la porta.
5 No va trigar a escórrer-se , mentre a dins semblava que només acabaven de començar.
6 Ho podia fer durant una estona increïblement llarga sense escórrer-se .
7 Ara bé, era prou fàcil escórrer-se prosaicament aprofitant l'hora de l'esmorzar... però la resta...!
8 Hi havia lloc per a tothom i devia ésser més còmode escórrer-se que no pas lluitar.
9 I jo ni me'n recordo, d'això d' escórrer-se .
10 Em semblava que no pararia mai d' escórrer-se .
11 Un davassall de cireres caigudes de la branca va escórrer-se avall, caient a l'aigua amb una remor alegre.
12 En escórrer-se m'havia mullat la panxa.
13 Estava a punt d' escórrer-se .
15 Prou amagar-se i escórrer-se !
16 Ara entri i surti, no gaire de pressa, però, i procuri no escórrer-se : ha d'imposar-se aquesta disciplina per a la iniciació.
Other examples for "escórrer-se"
Grammar, pronunciation and more