Significats de orejar en català

Només per aquest motiu, valia la pena cercar nous horitzons, altres aires on orejar el pensament.

Després la civera es feia servir per portar els canyisssos a orejar, normalment a un bosc.

I a orejar la llana dels matalassos.

La vida s'ha d'orejar, i si la vas portant encofurnada t'apagaràs com un ble curt, sense pena ni glòria.

Lola no volia perdre ni un minut d'aquell temps preciós i donà l'ordre seca, Tina, vine amb mi, que hem d'orejar el mirador.

Una vegada capturats, es poden trossejar, salar i orejar al vent en assecadors, amb tècniques que recorden les utilitzades per als grans pernils.

Després s'orejava per allí, fins a fer gana per anar a dinar al seu hotel.

Tot això vàrem notar que s'atenuava i s'orejava en el punt d'abandonar l'espectacle lluminós de Balboa.

Saixka jeia en el gronxador i l'aire l'orejava.

Però la pregunta múrria de dona Rosalia encara li ballava pel cap, Lola, ja has orejat el mirador?

O vés a saber: si orejava els papers de les Filipines...

Quan l'ombra d'or orejava l'eixida

La tia de fet ja no habitava més que dues habitacions contigües, i l'horabaixa passava dins l'una, mentre orejaven l'altra.

De moment, Lola i les dones del poble ho orejaven tot i empaitaven amb les escombres qualsevol rastre d'esperit maligne.

Quan els convidats se'n van haver anat, Lara orejà les habitacions, va escombrar, i ajudà Marfutka a rentar els plats.

La nit ens consolava de les nostres angoixes, un aire suau ens orejava com la faldilla de la mare i l'herba lluïa fresca i humida.