Significats de plorinyar en català

Na Joana començà a plorinyar:

Llop se li havia acostat silenciosament mentre ella contemplava les flames, però hagué de plorinyar perquè li'n fes cas.

Ell tornà a plorinyar.

Recordo que la mare plorinyava, mig desmaiada, prenent un vas de camamilla.

A vegades, plorinyava llargament, solitàriament, mentre el marit quedava immòbil davant les gàbies d'animalons.

Horabaixa, posta el sol plorinyava l'infantó, no ploreu, angelet, no, que mumareta no ho vol.

Llavors la tornava a mirar a ella i plorinyava.

En Joan estava engronyat i na Joana plorinyava.

-Peròjo vull botar com es cosí -vaplorinyar en Miquel.

Llop plorinyava, mirant cap a Ayla.

Al cap, el rei es va detenir al costat de Silene, que encara estava dempeus, plorinyant com una nena.

-Noho sé -ladona va començar a plorinyar.

No creus que plorinyaria, que et voldria fer posar l'abric, si et vegés així, amb la finestra oberta, el moneiot?

Llop plorinyava a dalt, amb la cua entre les cames, sense estar empegueït de demostrar la seva por en veure partir els cavalls.

L'ha fet agenollar als seus peus i seguir les ordres que li ha anat donant mentre ell plorinya i es queixa, però no gosa desobeir-lo.

Llavors, amb les orelles baixes, avançà el cap, sense mostrar-se gens amenaçador, i li llepà la cara, plorinyant quasi com si sentís el dolor d'ella.