1El títol oficial era el de qüestor, la menys important de les magistratures.
2El qüestor va allargar la barbeta per indicar un punt de la sala.
3Valdrà més que entris abans que el qüestor tregui el cap.
4El qüestor es va girar de pressa i va preguntar:
5De la mateixa manera que s'havia encès, el qüestor es va tornar a calmar.
6El qüestor va reprendre la paraula per reconduir la situació.
7Esperava que el pis que li havia dit el qüestor fos en aquell número.
8A més, en Cèsar s'havia passat més d'un any a Hispània, fent de qüestor.
9El qüestor i les seves ulleres segur que eren un recordatori, sens dubte el buscava.
10Una cosa com ara fer una nota negativa i enviar-la al qüestor perquè et traslladessin.
11Va ser qüestor d'en Verres, un any abans que jo hagués de fugir de Pilla.
12Segur que insistirà per no venir, però tu li dius que el qüestor m'ha retingut.
13Però un dia d'aquests pujaré a veure el qüestor i posaré els punts sobre les is.
14El qüestor et busca, el jutge et busca.
15Amb un somriure, el qüestor es va allunyar.
16He trucat al qüestor, he trucat al jutge.