1Vaig anar-lo a veure l'endemà, quan el rou encara li mullava la roba.
2A part, mentrestant, s'hauran fet bullir unes nouilles amb rou de la carn.
3A m'és, vull que v'isqui... P'erquè d'aquesta m'anera no li ffaria p'rou m'al.
4L'illa era amarada de rou i resplendia del sol matiner plena de vida esvalotada.
5No hi havia herba sense rou, ni planta sense flor ni branca sense fruita.
6Semblava una fada que xuclés el rou del matí al mig del bosc per alimentar-se.
7Espongi el rou les malves de la feixa
8Les flors mig dormien, les roses eren cruixidorament rebregades del rou, les calèndules encara ben tancades.
9La seva ànima estava tota xopa de rou.
10El silenci era absolut, però sense el rou tràgic dels silencis de la "casa gran".
11Tinc encara en els dits un record estremit: la fina i delicada flor de l'herba molla de rou.
12Tot és fresc com el rou que ploren els pètals vermells de la rosa que s'acomiada del jardí.
13I no feia l'incendi gens de fum ni feia ofensa a la verdesca gerda, ans la refrigerava, com l'aspersió gémmea del rou.
14Rou cristal·lí tremola al damunt de les branques:
15A més de Jordi Rou i Joan Olalla.
16Molla dels rous d'antany, clama segura: