1
Vaig anar-lo a veure l'endemà, quan el rou encara li mullava la roba.
2
A part, mentrestant, s'hauran fet bullir unes nouilles amb rou de la carn.
3
A m'és, vull que v'isqui... P'erquè d'aquesta m'anera no li ffaria p'rou m'al.
4
L'illa era amarada de rou i resplendia del sol matiner plena de vida esvalotada.
5
No hi havia herba sense rou, ni planta sense flor ni branca sense fruita.
6
Semblava una fada que xuclés el rou del matí al mig del bosc per alimentar-se.
7
Espongi el rou les malves de la feixa
8
Les flors mig dormien, les roses eren cruixidorament rebregades del rou, les calèndules encara ben tancades.
9
La seva ànima estava tota xopa de rou.
10
El silenci era absolut, però sense el rou tràgic dels silencis de la "casa gran".
11
Tinc encara en els dits un record estremit: la fina i delicada flor de l'herba molla de rou.
12
Tot és fresc com el rou que ploren els pètals vermells de la rosa que s'acomiada del jardí.
13
I no feia l'incendi gens de fum ni feia ofensa a la verdesca gerda, ans la refrigerava, com l'aspersió gémmea del rou.
14
Rou cristal·lí tremola al damunt de les branques:
15
A més de Jordi Rou i Joan Olalla.
16
Molla dels rous d'antany, clama segura: