Encara no tenim significats per a "sentir recança".
1Era un capellà d'aquells que et fan sentir recança que no t'hi puguis casar.
2Vaig sentir recança de no haver-li fet prou cas.
3Però comprovà que no en podia sentir recança.
4Era estrany, però estava tan contenta de tenir Walli que no era capaç de sentir recança pel que havia passat.
5Pensava en ell; no sé fins a quin punt no sentia recança, inquietud.
6Per un moment sento recança: corre l'aire d'una catàstrofe.
7Ara Maria de la Pau sentia recança pels néts i tu dormitaves deslliurat de tot rau-rau.
8Més que despertar la meva compassió, m'horroritzava; tot i així, sentia recança de deixar-lo en aquell estat.
9Sentia recança de les altres mosses.
10¿ Sentia recança o amargor per haver estat tancat vint-i-set anys a la presó?
11Ja no sentia recança per emprendre el camí cap a la mort, però no el recorreria en solitari.
12No podia negar que enyorava una mica la pràctica d'apotecari, però no sentia recança de ser on era ara mateix.
13Havia de ser algú desconegut, que si ho llençava o li ho robaven, en no saber-ho jo, no sentís recança.
14Per primera vegada sentí recança, llavors, de la fatalitat que l'obligava a seguir una ruta tan oposada a les seves naturals inclinacions.
15Tinc trenta-tres anys; no sento recança de no haver trobat un home a qui estimar, però no negaré que m'agraden els nens.
16Sentí recança per aquell cos càlid, ben fornit, de delitosa luxúria; però va fer el cor fort i li cridà- : Ivóstambé.
Aquesta col·locació està formada per: