We have no meanings for "sentir recança" in our records yet.
1 Era un capellà d'aquells que et fan sentir recança que no t'hi puguis casar.
2 Vaig sentir recança de no haver-li fet prou cas.
3 Però comprovà que no en podia sentir recança .
4 Era estrany, però estava tan contenta de tenir Walli que no era capaç de sentir recança pel que havia passat.
5 Pensava en ell; no sé fins a quin punt no sentia recança , inquietud.
6 Per un moment sento recança : corre l'aire d'una catàstrofe.
7 Ara Maria de la Pau sentia recança pels néts i tu dormitaves deslliurat de tot rau-rau.
8 Més que despertar la meva compassió, m'horroritzava; tot i així, sentia recança de deixar-lo en aquell estat.
9 Sentia recança de les altres mosses.
10 ¿ Sentia recança o amargor per haver estat tancat vint-i-set anys a la presó?
11 Ja no sentia recança per emprendre el camí cap a la mort, però no el recorreria en solitari.
12 No podia negar que enyorava una mica la pràctica d'apotecari, però no sentia recança de ser on era ara mateix.
13 Havia de ser algú desconegut, que si ho llençava o li ho robaven, en no saber-ho jo, no sentís recança .
14 Per primera vegada sentí recança , llavors, de la fatalitat que l'obligava a seguir una ruta tan oposada a les seves naturals inclinacions.
15 Tinc trenta-tres anys; no sento recança de no haver trobat un home a qui estimar, però no negaré que m'agraden els nens.
16 Sentí recança per aquell cos càlid, ben fornit, de delitosa luxúria; però va fer el cor fort i li cridà- : Ivóstambé.
Other examples for "sentir recança"
Grammar, pronunciation and more
This collocation consists of: