1Cregui'm, signore, hi vaig perdre molt temps, amb aquesta senyora.
2Els italians són afables perquè fare il signore ho exigeix.
3Fare il signore, poder anar a passeig, implica haver resolt el problema del camparé, el problema de l'alimentació.
4El signore Romeo va dirigir més tard la companyia i va voler-hi deixar la seva signatura -per sempre més.
5Espero que hagi tingut temps per considerar-la, signore -vadir amb un altre somriure; aleshores va abaixar el cap i va obrir la cartera.
6No vaig respondre, vaig obrir la porta i vaig seguir el Signore.
7El Signore tenia raó: era com el coi de pastanaga del ruc.
8Amb la seva ajuda vaig anar coixejant ràpidament cap al Signore.
9El Bodo va atrapar el Signore i el va amenaçar:
10El Signore m'assenyalava amb la seva pota la porta.
11El Signore rumiava, caminant amunt i avall, i semblava que se li havia ocorregut alguna idea.
12-Esfarà quan la direcció mèdica d'aquest hospital ho decideixi, signore.
13Segur que el Signore havia acumulat així bon karma i potser, fins i tot, havia entrat al nirvana.
14¿Què devia haver descobert el signore Rossi a l'Ufficio Catasto?
15-Nosé pas si serà possible, signore -vainsistir ella.
16-Ésmassa amable, signore -liva dir ella assentint graciosament.