Significats de sol tímid en català

Havia començat a sortir un sol tímid, que no escalfava gaire.

A migdia va sortir un sol tímid, embromat, que ens va alegrar la marxa.

Sota un sol tímid lluïa com si fos de ceràmica.

Era un terreny agradable i de bon caminar, i els acompanyava el sol tímid d'hivern.

Quan deixa de ploure, un sol tímid ens permet de veure l'illa amb més claredat.

La natura somreia, un sol tímid acariciava els camps i les herbes altes vinclades pel vent.

Era el vuit de març, i per la finestra de Pessoa es filtrava un sol tímid.

Al carrer lluïa un sol tímid, les calmes del desembre impregnades d'una dolçor subtil que pareixia arribar de molt lluny.

Finalment la pluja va començar a minvar i va deixar pas a poc a poc a un sol tímid, preludi de l'esperança.

Quan també va deixar enrere el barri residencial ja havia parat de ploure i un sol tímid s'havia esmunyit entre els núvols.

Havia parat de ploure i, tot i que feia sol , era un sol tímid, dèbil, i els cotxes duien els llums encesos.

Un cop a fora, ha deixat de ploure i fins i tot es veu un sol tímid que treu el nas pel cel.

Havia parat de ploure i un sol tímid treia el nas entre els núvols i feia que el verd fos més verd i més endolcit.

Va tornar a començar: "Un sol tímid, primerenc, queia, esbiaixat, damunt de la ciutat on la gent, xiroia, ja treballava de manera alegra i freturosa.