1
Havia començat a sortir un sol tímid, que no escalfava gaire.
2
A migdia va sortir un sol tímid, embromat, que ens va alegrar la marxa.
3
Sota un sol tímid lluïa com si fos de ceràmica.
4
Era un terreny agradable i de bon caminar, i els acompanyava el sol tímid d'hivern.
5
Quan deixa de ploure, un sol tímid ens permet de veure l'illa amb més claredat.
6
La natura somreia, un sol tímid acariciava els camps i les herbes altes vinclades pel vent.
7
Era el vuit de març, i per la finestra de Pessoa es filtrava un sol tímid.
8
Al carrer lluïa un sol tímid, les calmes del desembre impregnades d'una dolçor subtil que pareixia arribar de molt lluny.
9
Finalment la pluja va començar a minvar i va deixar pas a poc a poc a un sol tímid, preludi de l'esperança.
10
Quan també va deixar enrere el barri residencial ja havia parat de ploure i un sol tímid s'havia esmunyit entre els núvols.
11
Havia parat de ploure i, tot i que feia sol , era un sol tímid, dèbil, i els cotxes duien els llums encesos.
12
Un cop a fora, ha deixat de ploure i fins i tot es veu un sol tímid que treu el nas pel cel.
13
Havia parat de ploure i un sol tímid treia el nas entre els núvols i feia que el verd fos més verd i més endolcit.
14
Va tornar a començar: "Un sol tímid, primerenc, queia, esbiaixat, damunt de la ciutat on la gent, xiroia, ja treballava de manera alegra i freturosa.
