1
Va alçar el to de veu i se'n va penedir a l'instant.
2
Pau s'hi atansà lentament i en un to de veu glacial digué:
3
En comptes d'això, amb un to de veu profundament seriós, va dir:
4
L'Ulla es va inclinar endavant i va abaixar el to de veu:
5
Amb un to de veu completament diferent, gairebé solemne, li va preguntar:
6
Espantat pel to de veu d'Amèlia, Javier es va posar a plorar.
7
Tan bon punt se n'anava, jo recuperava el to de veu natural.
8
Després va acabar la frase en un to de veu més correcte:
9
Ara el to de veu de l'Svante havia canviat, era més suau.
10
El to de veu augmentava de volum, d'altura i de continguts rogallosos.
11
L'amor no estava en les paraules sinó en el to de veu.
12
Anem-hi, de seguida -vaordenar en un to de veu prenyat d'urgència.
13
El comentari, el to de veu malagradós, van fer que Dick preguntés:
14
Tot seguit, amb un to de veu burleta i alegre, va dir:
15
I aleshores, sense transició, en el mateix to de veu, va dir:
16
El seu to de veu no era d'ira, en realitat era amable.
