Utilitzem cookies
Aquest lloc web utilitza cookies per a oferir-vos la informació més rellevant. Si vosté continua navegant, accepta aquestes cookies.
Aquest lloc web utilitza cookies per a oferir-vos la informació més rellevant. Si vosté continua navegant, accepta aquestes cookies.
Ho sabíeu?
Podeu fer doble clic en una paraula per a buscar-la a TermGallery.
Podeu fer doble clic en una paraula per a buscar-la a TermGallery.
Significats de vatua en català
Sinònims
Examples for "dimoni"
Examples for "dimoni"
1
M'agradaria començar el llibre amb l'home que cus els vestits del dimoni.
2
Esperen impassibles que el dimoni s'enfonsi, que l'estructura que el sosté s'ensorri.
3
Estava molt espantat, parlava d'un dimoni que s'havia menjat la seva germana.
4
L'Inguma és el dimoni que es beu l'alè dels nens mentre dormen.
5
Un dimoni Croucher m'ha ferit a l'espatlla en el pont de Merryweather.
1
Doncs vet aquí una pregunta original: d'on dimonis l'havies tret, aquell anell?
2
Abans que se m'oblide: els articles d'Els dimonis que dicten són magnífics.
3
La majoria de sectes adoraven dimonis que s'imaginaven o que s'havien inventat.
4
Mentre parlàvem m'anava preguntant com dimonis s'hauria assabentat del nostre darrer secret.
5
L'última vegada hi va haver una batussa de mil dimonis durant l'obra.
1
S'alçà amb dificultat: calia anar a la vetlla d'en Turmeda, pobre diable.
2
A la vellesa, el diable també l'embolicarà: després s'ho gastarà tot alhora.
3
Havia quedat molt content amb l'espectacle, però l'estranyava la victòria del diable.
4
Estaven boigs l'un per l'altre, però ell era gelós com el diable.
5
No és vendre's l'ànima al diable, és menjar-se els fills com Saturn.
1
Ni ells saben encara què diantre va passar a l'estadi Olímpic italià.
2
Qui diantre son els castellans per imposar les seves normes als catalans?
3
Per què, coi, per què diantre sempre m'enxampa a punt de caure?
4
Ho provaria una última vegada i després ho enviaria tot al diantre.
5
Però si sabeu la veritat sobre aquest cas, d'on diantre l'heu treta?
1
Thwaites rebé quatre cops, i redéu que sí, que en foren quatre.
2
No, redéu: és una espasa sencera; el que el rovell n'ha deixat.
3
Era bella i esvelta, una beutat, redéu!, vista des de qualsevol angle.
4
La desgalgada ho sap, redéu si ho sap, i se n'aprofita.
5
En passar-li gola avall, crema, redéu, mostra les dents, tan blanques.
1
Què redimonis us ha portat a vagarejar per la Granja dels Tords?
2
Ho haig de saber, redimonis!, què demana per tu el teu amo?
3
On redimonis has ficat la meva esponja?, sentí que deia en Lluís.
4
Per quins redimonis m'havia d'aprendre de memòria la llista de convidats?
5
Per què redimonis vam creure que seríem capaços d'esclarir un cas d'aquesta envergadura?
1
A veure si ets capaç d'ensenyar a tothom què redimoni hi tragines.
2
I els exàmens o com redimoni es diguin ara, ¡se celebraran ir-re-me-ia-ble-ment!
3
Un mestre, redimoni!, tot i que mai no hagués après un borrall!
4
On redimoni trobar un forat per a poder passar la nit?
5
Però, a més a més, ¿on és l'aigua, on redimoni es troba l'aigua?
1
És que havia de passar-se dubtant i amargant-se, vatua l'olla?
2
Els Comuns van venir al món per fer un món nou, eren extraterrestres, però, vatua l'olla!
3
Es diu..., es diu... -anavafent la jaia, tot gratant-se el cap- ,vatual'olla, quina memòria la meva!
4
-Vatual'olla, i tant que sí!
5
-"Pensar en ella, vatual'olla, hi penso nit i dia!", es va dir en Modest, però se'n guardaria bé prou de dir-l'hi.
Ús de vatua en català
1
Ja em podria haver tocat un frare normal, vatua la serp barbuda!
2
Una dona, vatua!, on es ficava una dona, era com un escurçó.
3
Es que havia de passar-se la vida rebent instruccions, vatua Polla?
4
El Senza no volia que ningú furgués en la seva intimitat, vatua l'olla!
5
Però, Déu meu, no us en podeu fer una idea, capità, vatua tothom!
6
I tu ho ets bé una poma camosina, vatua el drac!
7
Cànoves!, va pensar l'Alba, vatua l'olla, qui s'ho podia imaginar!
8
Aquests dies, vatua la serp!, l'estona d'esbarjo ha canviat completament.
9
Vet aquí les trampes, que per a tot n'hi ha, vatua el món dolent.
10
És que havia de passar-se dubtant i amargant-se, vatua l'olla?
11
Però estava terriblement cansat i fastiguejat i, vatua el món!, què més podia fer?
12
Miri que, vatua nada deuxes!, se'n senten unes que n'hi ha per anar esverat!
13
Segur que tu no en fas gota, vatua dena.
14
I ara fa d'ajudant en un escorxador, vatua.
15
El que cal és no fer-ho, vatua l'olla.
16
I de sobte exclamà: -¡Jaho sé, vatua!
Sobre aquest terme
Col·locacions frequents
Vatua a través del temps
Vatua per variant geogràfica
Catalunya
Comú