Significados de atribolar en catalán

El xicot se va atribolar i el facinerós va riure i li allargà la bóta de vi:

La comtessa es va atribolar un xic, però després, amb una veu ja no tan ferma, va preguntar:

Es va atribolar tant que el ganivet li va sortir disparat de la mà i va caure damunt el terra de formigó.

Ebba no em volia atribolar amb la culpa: simplement m'obria els ulls a l'origen possible d'una qüestió que ens afectava a tots tres.

En adonar-se de la seva presència, Lord St Clair es va atribolar i, fent uns quants passos enrere, amb les mans enlairades va exclamar:

Darrera la porta es percebien tanmateix veus que parlaven de l'hospital i deien que no hi havia per què atribolar la gent d'ací endebades.

S'estava atribolant amb un d'aquells mig records que et fan sentir imbècil.

La flaire pestilent i d'una dolçor embafadora que aquells exhalaven havia atribolat Törless.

De cua d'ull va notar que el guàrdia que tenia al costat s'atribolava.

Va començar aleshores, per superar les pors que sovint l'atribolaven.

Però certes coses l'atribolaven, com explicaré d'aquí a un minut.

Una mena de vergonya l'atribolava, com si realment hi hagués hagut alguna cosa entre ell i Beineberg.

No cal dir que el dia que el Joan fa campana, un servidor s'atribola, que és la meva ceba.

Res no atribola més els poderosos que veure's enfrontats sense força armada als humils, en les hores vindicatives de la història.

Cada dia en llevar-me no puc deixar de banda el pensament de què em passarà, quina serà la nova raresa que m'atribolarà.

I el que més els atribolava era que, cada dia, darrera de cada àpat, en Kaixalfort I feia al seu fill les mateixes preguntes: