Significados de aurora en catalán

Sense la presència d'Elaine, ens hi hauríem pogut quedar fins a l'alba.

L'alba s'acosta de pressa i hem de posar-nos en camí poc després.

Va venir el moviment llarg de l'alba a sobre d'un horitzó trencat.

La resplendor dels incendis sobre el cel havia amagat l'arribada de l'alba.

Dins la carpa dels gossos, la foscor d'abans de l'alba era impenetrable.

L'hora de la veritat arribava amb el primer fil rosat de l'albada.

Els xàfecs de calamarsa de l'albada s'havien convertit en borrasques de neu.

Quan va acabar-se'm, l'albada ja omplia el cel; la Marceline encara dormia.

Encara faltava una estona, per a la primera albada, i havia d'aprofitar-la.

L'albada entrà lliurement per la nostra finestra oberta de bat a bat.

I amb el llustre, ha assimilat el bé i el mal, d'aquells.

Ive va decidir que havien de tenir un llustre i forma determinades.

Els seus xais tenen una llana sedosa d'un llustre rar i poc usual.

Després de passar tantes hores fora, les sabates enxarolades havien perdut el llustre.

A les fosques, el ferro podia passar per plata sense llustre.

La llum era com el llostre al crepuscle d'un dia fosc.

Al cel tremola el primer llostre d'un matí fred i enterbolit.

Era llostre quan hi va arribar i el Bebè encara no havia tornat.

Hi ha fesomies que li esbordellen els records com sang escatada al llostre.

Passat el llostre, les gavines reien sota les estrelles, al clar de lluna.

On l'albor i l'ocàs del jorn assenyalen el camí irremeiable del destí.

Des de l'albor de la Humanitat, realitat i ficció s'han entrellaçat en l'imaginari fins fer-se indestriables.

Quan par l'estela en l'albor

A mitja tarda, cap a les sis, la pujada que neix en l'albor de la Diagonal està atapeïda de gent, i les casetes respiren.

La teva amiga mestissa t'ho explicarà bé: de moment ja t'avanço que són els senyors del desert, venerats pels yan des de l'albor del temps.