Significados de cisellar en catalán

Havia pensat a cisellar ell mateix les inscripcions, però en Barber el va dissuadir.

La va cisellar Jack Fitzjack -vacontestar un vell treballador-

M'ocuparé personalment de fer cisellar aquestes nobles paraules a la làpida de la teva tomba.

M'ho va dir unes quantes vegades, com si em volgués cisellar les paraules al cervell.

En realitat, allò de cisellar un rostre a les màquines era per mera consideració als humans.

Acaba de cisellar l'alt relleu de les plomes.

Les múltiples cares de la pedra tenien caires tallants, com si els haguessin acabat de cisellar.

Mentre els seus amics passaven les hores jugant al futbol al carrer, ell les dedicava a cisellar.

Hi va cisellar figures diverses, amb el sol, la lluna, el cel, la terra i el mar.

La ciutat féu cisellar en argent una imatge del sant, a fi que presidís la festa que se li dedicava.

Vaig mirar d'esma les parets, sense pintures, la taula, els dos escambells i el trespeus d'aram, sense cisellar, que ens voltaven.

Per sort la llum d'una candelera va cisellar el rostre de Francí de Castellví, lívid i inexpressiu com el d'un desenterrat.

Com que tenia la mà trencada en qüestions d'escultura no li va costar gaire tallar, cisellar i esculpir una dona perfecta.

El mestre de transformació, un home de cabells grisos, sostenia a les mans una gran pedra com un diamant sense cisellar.

La vaig enterrar jo mateixa, al costat del seu pare, i vaig cisellar una estela amb el nom de tots dos.

Però quan ell li va explicar que li agradava molt cisellar la pedra, ella es va posar a riure com una fava.