Significados de cogulla en catalán

Fra Guillem m'explicava que els cartoixans enterren els monjos sense caixa, només vestits amb la seva cogulla.

Es va apartar una mica la cogulla.

Però aleshores es va adonar d'una figura amb una cogulla fosca i va fer un salt enrere, espantat.

Li va treure la cogulla al vell germà, els calçons i els mitjons, i el va deixar completament despullat.

Per les hores d'estudi i de litúrgia jo em vestia com un frare, amb la cogulla blanca igual que tothom.

Quan es tapava amb la caputxa de la cogulla només se li veia la punta del nas, prominent i ple de berrugues.

En acabar la pregària, el prior de Santa Maria de Montserrat es va protegir amb la cogulla pelfada i va sortir a l'exterior.

Quan tenia mal de panxa, mal d'orella o mal de coll, em comunicava amb el meu tutor tibant-li la màniga de la cogulla.

La promesa que havia fet al dimoni pesava damunt meu com la cogulla de ferro del Dant sobre els caps dels hipòcrites infernals.

Fra Joan prou l'estirava de la cogulla i li deia a cau d'orella: -Nous enfadeu, si no, haurem d'anar a passar pel pont.

L'home l'havien extret de la runa amb la cogulla i els guants sensorials encara posats, accessoris que li permetien moure's per un univers virtual.

Moltes vegades vaig estar temptat de treure'm la cogulla i vestir-me de seglar, que al cap i a la fi era el que m'hauria correspost.

Cent cogulles, violetes o verdes, li garantien que no seria ni observat ni reconegut.

Ens van mirar les cogulles i es van persignar.

Ens va comunicar que ens havíem de canviar de vestimenta a la sortida i que calia que deixéssim les nostres cogulles penjades a la porta.

-Lescogulles les plegues, que ens les enduem -vamurmurar fra Guillem, en la primera frase que em deia en molt de temps-.