1
Fra Guillem m'explicava que els cartoixans enterren els monjos sense caixa, només vestits amb la seva cogulla.
2
Es va apartar una mica la cogulla.
3
Però aleshores es va adonar d'una figura amb una cogulla fosca i va fer un salt enrere, espantat.
4
Li va treure la cogulla al vell germà, els calçons i els mitjons, i el va deixar completament despullat.
5
Per les hores d'estudi i de litúrgia jo em vestia com un frare, amb la cogulla blanca igual que tothom.
6
Quan es tapava amb la caputxa de la cogulla només se li veia la punta del nas, prominent i ple de berrugues.
7
En acabar la pregària, el prior de Santa Maria de Montserrat es va protegir amb la cogulla pelfada i va sortir a l'exterior.
8
Quan tenia mal de panxa, mal d'orella o mal de coll, em comunicava amb el meu tutor tibant-li la màniga de la cogulla.
9
La promesa que havia fet al dimoni pesava damunt meu com la cogulla de ferro del Dant sobre els caps dels hipòcrites infernals.
10
Fra Joan prou l'estirava de la cogulla i li deia a cau d'orella: -Nous enfadeu, si no, haurem d'anar a passar pel pont.
11
L'home l'havien extret de la runa amb la cogulla i els guants sensorials encara posats, accessoris que li permetien moure's per un univers virtual.
12
Moltes vegades vaig estar temptat de treure'm la cogulla i vestir-me de seglar, que al cap i a la fi era el que m'hauria correspost.
13
Cent cogulles, violetes o verdes, li garantien que no seria ni observat ni reconegut.
14
Ens van mirar les cogulles i es van persignar.
15
Ens va comunicar que ens havíem de canviar de vestimenta a la sortida i que calia que deixéssim les nostres cogulles penjades a la porta.
16
-Lescogulles les plegues, que ens les enduem -vamurmurar fra Guillem, en la primera frase que em deia en molt de temps-.