Significados de invocar (invoco) en catalán

Senyoreta Birdseye, em poso sota la vostra protecció; us invoco; us suplico -continuàel jove-

Em fa por o la invoco (com se sol dir).

Em fa molt l'efecte que he estat i sóc injust amb la seva memòria, que rarament invoco!

Jo no invoco els esperits.

Jo invoco els morts.

No sé com començar i invoco l'assistència de les cigarretes, totes elles tan semblants a aquesta que tinc a la mà.

Us invoco a través dels mons; jo, Tirian, rei de Nàrnia, senyor de Cair Paravel i emperador de les Illes Solitàries!.

Així m'esforço a oblidar, camino per les nostres ciutats de foc i ferro, somric audaçment a la nit, invoco les tempestes; seré fidel.

Invoco el ritu... a la posta del sol, quan la foscor el cobreixi.

Invoco el record del pare repetint-me que no s'ha de tenir por de res.

-Hotornaré a dir una altra vegada: invoco la meva immunitat diplomàtica.

-Arainvoco els esperits -vadir-.

-Manifesta't -pensoen veu alta, ¡tal com ho dic em fa l'efecte que m'he fet monja i invoco el Senyor Totpoderós- Ma-ni-fes-ta't!

A l'avantcambra, però, es va veure obligat a invocar l'autoritat del rei.

Un tribunal, per a justificar els seus actes, ha d'invocar alguna llei.

Em va demanar d'invocar el més gran bruixxxot de tots els temps.