1 Senyoreta Birdseye, em poso sota la vostra protecció; us invoco ; us suplico -continuàel jove-
2 Em fa por o la invoco (com se sol dir).
3 Em fa molt l'efecte que he estat i sóc injust amb la seva memòria, que rarament invoco !
4 Jo no invoco els esperits.
6 No sé com començar i invoco l'assistència de les cigarretes, totes elles tan semblants a aquesta que tinc a la mà.
7 Us invoco a través dels mons; jo, Tirian, rei de Nàrnia, senyor de Cair Paravel i emperador de les Illes Solitàries!.
8 Així m'esforço a oblidar, camino per les nostres ciutats de foc i ferro, somric audaçment a la nit, invoco les tempestes; seré fidel.
9 Invoco el ritu... a la posta del sol, quan la foscor el cobreixi.
10 Invoco el record del pare repetint-me que no s'ha de tenir por de res.
11 -Hotornaré a dir una altra vegada: invoco la meva immunitat diplomàtica.
12 - Ara invoco els esperits -vadir-.
13 -Manifesta't -pensoen veu alta, ¡tal com ho dic em fa l'efecte que m'he fet monja i invoco el Senyor Totpoderós- Ma-ni-fes-ta't!
14 A l'avantcambra, però, es va veure obligat a invocar l'autoritat del rei.
15 Un tribunal, per a justificar els seus actes, ha d' invocar alguna llei.
16 Em va demanar d' invocar el més gran bruixxxot de tots els temps.
Other examples for "invoco"
Grammar, pronunciation and more
About this term invoco
invocar Verb
Indicative · Present · Third