Protecció per posar cassoles o safates a taula sense cremar o embrutar les tovalles.
Sinónimos
Examples for "estalvis"
Examples for "estalvis"
1Durant quatre anys, en pla d'estalvis, no van agafar tramvies ni autobusos.
2Vaig al seu despatx a demanar-li que m'avali davant la caixa d'estalvis.
3Els únics estalvis que tenia no eren cap cosa de l'altre món.
4L'home ho va negar i va dir que eren estalvis que tenia.
5Depèn de la conselleria de Cultura, però el paga una caixa d'estalvis.
1Perquè tinc por que ho expliqui als meus pares, el rotllo nostre.
2En aquest estudi obert fa tres anys es respira bon rotllo immediatament.
3Hauries d'estar fotent el rotllo de la fundació a tota aquella gent!
4El rotllo és que hi havia armes, dues escopetes i unes navalles.
5I en canvi, tant bon rotllo que hi ha als pessebres vivents.
1En la cerimònia sempre s'utilitza aquest trespeus per fer baixar la primera pedra.
2Vaig portar el trespeus i la vaig ajudar a col·locar-lo sobre el foc.
3Els participants només han de dur la paella i el trespeus.
4L'església va quedar deserta, il·luminada per les lluors del trespeus.
5Guillem era sota el trespeus i rellegia el pergamí amb les notes de Venanci.
1Veent-se així burlat lo senyor d'Agramunt, posà lo siti a cascuna part de la ciutat.
2Tindre la seua residència legal en un domicili siti en un municipi de la Comunitat Valenciana.
3Va ser un setge dur, aquest del 1697, els catalans el recorden com a "horrorós siti".
4Com Tirant ab tota la gent d'armes anà per posar siti a una ciutat on s'eren recollits tres reis
5Com los moros veren los crestians qui s'eren retrets dins la ciutat, estrengueren lo siti e passaren dellà lo riu.
1Els cotoners duien capçana, i els teixidors de llana, gorra amb visera.
2Així doncs, aquesta enorme massa sense ossos és com una capçana.
3Era estiu i feia balancejar la capçana a la mà.
4No dic la capçana perquè la tinc un xic exagerada!
5Arribava cansat i suat, amb la capçana a la mà, i malgrat tot... somreia!
1Al nord del país, a comarques com el Baix Maestrat, l'Alt Maestrat o la Plana Baixa en diuen llassa, i a Catalunya, en canvi, estalvis.