Un nom vulgar o nom comú és el nom amb el qual es coneix popularment un tàxon o organisme, en contraposició amb el seu nom científic.Els noms vulgars poden provenir del llenguatge comú o ser traduccions de noms científics.
Ara no es pot parlar de Castella, ara s'establirà un nou nomcomú, Espanya, Catalunya inclosa.
4
La simplificació: tots els contrincants o discrepants s'han de condemnar sota un nomcomú: són els dolents, els enemics.
5
Em va dir que era un nomcomú a Dinamarca i que uns quants reis danesos s'havien dit així.
6
Al visor, amb el nomcomú o científic, podem saber kilòmetre a kilòmetre, on habiten les cabres o les tortugues.
7
Potser perquè en català "roure" és un nomcomú masculí i aquest article femení fa caure el poble del mapa.
8
Només si amb el temps arribés a convertir-se enterament en el nomcomú de la malaltia, l'escriptura indicada seria en minúscules, covid-19.
9
La pruna és la fruita de la prunera o el pruner, nomcomú de diverses espècies arbòries que pertanyen al subgènere Prunus.
10
Es tracta d'un nomcomú pres del llatí científic i registrat al Diccionari de termes mèdics de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina.
11
És significatiu que Anthony no sigui un nomcomú a Anglaterra, mentre que Antonio sí que ho és a Espanya o als països hispanoamericans.
12
Fullejant-ne les pàgines pot parèixer, a primer cop d'ull, un calaix de sastre, una mena de poti-poti de textos relligats sota un nomcomú.
13
Toby és el nomcomú del gos petaner i anònim que tots hem acariciat alguna vegada; aquí es diu Toby per motius de rima.
14
L'eruga del boix, nomcomú per anomenar la Cydalima perspectalis, és una espècie invasora d'origen asiàtic que està afectant des de fa uns anys Catalunya.
15
Rebutja una llista conjunta però sí que veuria bé que els partits es presentessin amb un nomcomú tot i que anessin en llistes separades.
16
És a dir, nomscomuns que etimològicament deriven de topònims.