Significados de privar (privaven) en catalán

N'hi havia tants, que privaven de veure la resplendor de les estrelles.

Les vacances d'estiu privaven de moviment estudiantil el monumental sector d'ensenyança.

Havíem trencat amb moltes coses, amb les idees que ens privaven d'anar a la nostra.

Cada nit m'interrogaven, cada nit em privaven de dormir.

Com que els arbres li privaven la visibilitat, a la fi baixà a la calçada.

Cap a la meitat del corredor hi havia tres blancs que enraonaven i privaven el pas.

La qualitat del vestit i la manera de dur-lo privaven que fes l'efecte d'anar massa mudat.

Abans, odiava els dies sense pesca perquè el privaven tant del plaer del treball com dels ingressos.

Els anglesos ens privaven del seu cos.

Les batzegades de la quotidianitat el privaven de la quietud suficient per confrontar-se amb la qüestió de l'existència.

Ningú no es movia, com si esperessin que la claror del matí s'enduria aquells cossos que privaven el pas.

I no podia abandonar-los; la'n privaven els germans, la mare corsecada, aquell subjecte tremolós i llefiscós que li era pare.

Mirava enlaire, però les gotes el privaven de poder fixar la vista en la foscor i endevinar l'origen d'aquell so repetitiu.

Vam jugar a bàsquet, vam anar de colònies i vam fer carrera, mentre ells es privaven de vacances, roba o altres capricis.

Les fulles s'arrapaven a la cara i molestaven, fins al punt que, en enfilar-se pel pavelló de l'orella, em privaven d'una audició normal.

M'hi vaig trobar com un estrany després de tants anys absent d'aquell món faltat d'oxigen en què hi privaven altres formes de pensar.