Significados de recordança (recordances) en catalán

Desfaré el meu vaixell de recordances, escampant la darrera gota del plor.

En aquell moment, ràpid com un llampec, reaparegueren totes les meves recordances esborrades.

Recalcat contra la màquina, el vell llibrer mirava, amb ulls somniosos, com desfilaven aquelles recordances.

La son li va arribar embolicada amb recordances.

El mateix vell Furbach se sentia tot enternit: veia com el brau minyó plorava davant aquelles recordances.

Havia allunyat una tempesta amenaçadora, i per sa imaginació passava tot una volior de pensaments i recordances.

El company de Renoc, insensible a les seues recordances, mirava amb cara d'espant cap a tots els costats.

Era per a mi una veritable felicitat... són recordances de les més gustoses que hi hagi a la vida.

Amb la testa decantada envers les grans lloses, restava tot endolat; jo em penedia d'haver deixondit dins ell tristes recordances.

I, aquí de ses tristes recordances, tornà a trucar més fort com per trencar materialment el curs de ses reflexions.

Amb el colze damunt la meva pell d'ós, jo escoltava aquesta veu planyívola, que evocava les recordances de les edats feudals.

Cap al nord no té vall funesta, però hi té més funestes recordances: per aquella banda sempre sos adversaris l'han ferida i presa.

Les mercès i les recordances pel seu treball savi i voluntariós són sentides i obligades, ara i adés gratament expressades cap a ells dos.

Recordances com aquestes ens fan beneir aquest or tan menyspreable, perquè només ell fa possibles aquestes felicitats.

Ha escrit 'Recordances', un llibre que narra, a cop de glosa, els dies de la seva infantesa a foravila.

"Aquell delit d'enraonar, aquelles recordances alegres, no podien ésser sinó senyal de salut".