1Però Tàlib ben Sahl, amb els ulls espurnejants, s'apressà a aclarir:
2No trigaren a estar tots llestos per a la marxa, que encapçalaren Tàlib i l'adalil.
3Per bé que aquest poema trasbalsà profundament l'emir Mussa, ell, Tàlib i el xeic hi varen entrar.
4L'emir Mussa va dir al xeic Abdassamd i a Tàlib que li agradaria entrar a veure tots aquells pavellons.
5I es llançà rostos avall seguit de Tàlib, la resta dels homes i el xeic, que finalment també s'hi va afegir.
6Un cop va ser tot a punt, Tàlib n'informà el califa, i aquest li lliurà les dues cartes escrites de pròpia mà.
7I Tàlib, amb els estendards al capdavant i acompanyat d'una bona colla de col·laboradors, partí de Síria amb els dos missatges embreats.
8Havent-se fet una idea real del món, l'emir Mussa, Tàlib i el xeic Abdassamd varen tornar al campament, davant de la Ciutat d'Aram.
9Mentre Mussa s'escoltava embadalit el xeic Abdassamd, Tàlib, un xic més enllà, passava el tou dels dits per damunt d'una taula totalment de marbre.
10La preparació pel viatge va ser llarga i va estar, en tot moment, supervisada tant pel mateix Mussa com per Tàlib i el xeic Abdassamd.
11- Ijoamb vós -vafer Tàlib-,perquè els perills no m'espanten.
12-Maneui disposeu -vadir, Tàlib fent una fonda reverència.
13-Aixòés fàcil, majestat -vadir Tàlib ben Sahl.
14-Pera la nostra seguretat és millor que no hi entrem tots de cop -vaaconsellar Tàlib-.
15-Altesa-lidigué Tàlib ben Sahl-,a aquesta donzella no li prendrem el que duu al damunt?
16Tàlib li va lliurar la carta i el va posar al corrent de la missió i de la importància que tenia per al califa.