Ainda não temos significados para "arrupia".
1No tenia valor per tornar a trucar i una vergonya d'infant li arrupia el cor.
2Ara, mentre s'arrupia a l'ombra, en Siles mirava a través dels vidres.
3Jo hi assistia bocabadat i com absent sense moure'm del racó on m'arrupia.
4Picava de peus a terra i s'arrupia només per alliberar-se d'aquella vergonya penosa.
5La pols s'arremolinava damunt la gent, que s'arrupia..., testimonis de la fi del món.
6L'Ignatius va contemplar amb indolència com el senyor Gonzalez s'arrupia a l'altre costat seu.
7A dalt, els pellroges s'arrupien als peus d'en Peter.
8No tenia valor per tornar a trucar i una vergonya d'infant li arrupia el cor.
9Les dones i els infants s'arrupien a les embarcacions de càrrega al moll del mercat.
10Fora, el vent colpejava contra el penya-segat i els ocellets que hi descansaven s'arrupien abatuts.
11Jo ja en tenia prou, i m'arrupia espantat a la falda de la meva mare.
12Badallaven i s'arrupien per evitar que els lleugers abrics sota els quals tremolaven els rellisquessin espatlles avall.
13S'arrupia a un costat de la cadira, les cames creuades i la gorra d'oficial suspesa a mig pit.
14Centenars de mussols de totes les famílies i races imaginables s'arrupien en barres que arribaven fins al sostre.
15Diverses vegades Bruno va provar de treure-li els pantalons; ella s'arrupia, el rebutjava sense dir res, amb violència.
16Esperava que la casa fos ben silenciosa, que tothom dormís; encenia el llum i s'arrupia ran del llit.
Sobre este termo
arrupia
arrupiar Verbo
Indicativo · Imperfeito · Terceira
Arrupia ao longo do tempo