No tenia valor per tornar a trucar i una vergonya d'infant li arrupia el cor.

Ara, mentre s'arrupia a l'ombra, en Siles mirava a través dels vidres.

Jo hi assistia bocabadat i com absent sense moure'm del racó on m'arrupia.

Picava de peus a terra i s'arrupia només per alliberar-se d'aquella vergonya penosa.

La pols s'arremolinava damunt la gent, que s'arrupia..., testimonis de la fi del món.

L'Ignatius va contemplar amb indolència com el senyor Gonzalez s'arrupia a l'altre costat seu.

A dalt, els pellroges s'arrupien als peus d'en Peter.

No tenia valor per tornar a trucar i una vergonya d'infant li arrupia el cor.

Les dones i els infants s'arrupien a les embarcacions de càrrega al moll del mercat.

Fora, el vent colpejava contra el penya-segat i els ocellets que hi descansaven s'arrupien abatuts.

Jo ja en tenia prou, i m'arrupia espantat a la falda de la meva mare.

Badallaven i s'arrupien per evitar que els lleugers abrics sota els quals tremolaven els rellisquessin espatlles avall.

S'arrupia a un costat de la cadira, les cames creuades i la gorra d'oficial suspesa a mig pit.

Centenars de mussols de totes les famílies i races imaginables s'arrupien en barres que arribaven fins al sostre.

Diverses vegades Bruno va provar de treure-li els pantalons; ella s'arrupia, el rebutjava sense dir res, amb violència.

Esperava que la casa fos ben silenciosa, que tothom dormís; encenia el llum i s'arrupia ran del llit.