Significados de blanor em catalão

Fità la cara del gos amb blanor fraternal; li recordava el Nis.

Una cosa dura entremig de la blanor, un cercle perfecte dins del caos.

Però davall el greix i la blanor hi ha una duresa com d'acer.

Suor d'aixelles, blanor de culs que se't claven al ventre.

Vaig notar la blanor i la fredor d'aquelles mans en tentacle a la meva pell.

Notava la blanor de les cames sota el vestit.

Era un bell dia de febrer, d'una blanor meravellosa que gairebé feia creure que l'hivern ja era passat.

Pell molt pàl·lida, gairebé groguenca, cara ovalada, galtes, sensació de blanor...

Malgrat la corpulència i l'aparent facilitat amb què encarava el món, hi havia una sensibilitat en ell, una blanor.

O dins una blanor fosca.

Ell ficà la mà per l'entrecuix, sentint-ne la blanor especial, i per damunt els pèls arrissats i esponjosos del pujolet.

La seva veu, vibrant, esgarrifosa, ha adoptat la gràcia i la blanor que distingeixen el parlar de les persones humiliades.

La rosada l'havia amarat i el terra del bosc era flonjo i sentia la blanor de l'obscura pinassa sota els colzes.

Primer a penes un frec lleuger, després una blanor gairebé com de nata càlida, i tot seguit la plenitud de la carn.

Em van semblar d'una cara encantadora, però en un estat tan de blanor i d'abatiment, que vaig pensar al principi que estaven malalts.

I Públius Planícius ho diu amb tanta de blanor, que sembla que han renascut en ell la timidesa i la ingenuïtat de l'adolescència.