1 Fità la cara del gos amb blanor fraternal; li recordava el Nis.
2 Una cosa dura entremig de la blanor , un cercle perfecte dins del caos.
3 Però davall el greix i la blanor hi ha una duresa com d'acer.
4 Suor d'aixelles, blanor de culs que se't claven al ventre.
5 Vaig notar la blanor i la fredor d'aquelles mans en tentacle a la meva pell.
6 Notava la blanor de les cames sota el vestit.
7 Era un bell dia de febrer, d'una blanor meravellosa que gairebé feia creure que l'hivern ja era passat.
8 Pell molt pàl·lida, gairebé groguenca, cara ovalada, galtes, sensació de blanor . . .
9 Malgrat la corpulència i l'aparent facilitat amb què encarava el món, hi havia una sensibilitat en ell, una blanor .
11 Ell ficà la mà per l'entrecuix, sentint-ne la blanor especial, i per damunt els pèls arrissats i esponjosos del pujolet.
12 La seva veu, vibrant, esgarrifosa, ha adoptat la gràcia i la blanor que distingeixen el parlar de les persones humiliades.
13 La rosada l'havia amarat i el terra del bosc era flonjo i sentia la blanor de l'obscura pinassa sota els colzes.
14 Primer a penes un frec lleuger, després una blanor gairebé com de nata càlida, i tot seguit la plenitud de la carn.
15 Em van semblar d'una cara encantadora, però en un estat tan de blanor i d'abatiment, que vaig pensar al principi que estaven malalts.
16 I Públius Planícius ho diu amb tanta de blanor , que sembla que han renascut en ell la timidesa i la ingenuïtat de l'adolescència.
Другие примеры для термина "blanor"
Grammar, pronunciation and more
Об этом термине blanor
Существительное
Masculine · Singular