1
M'he assegut amb ells, jo també, alguns vespres, per escoltar el contaire.
2
Pwen murmura: Sí, hauràs de treballar molt, però podries ser un bon contaire.
3
Al poble, ara, no recorden haver tingut un millor contaire.
4
Pots quedar-te amb nosaltres, però ja no seràs contaire, ni podràs tornar als nyams, ni caçar.
5
Un contaire conta, i quan no sap què contar, inventa, però mai no deixa de contar.
6
El contaire m'espera prop de l'entrada de la casa gran i, quan m'hi apropo, apunta un somriure.
7
Això no és una resposta de contaire.
8
Mira, per a un contaire hi ha dues maneres de tenir imaginació: pel nyam o per la ratapenada.
9
I amb aquella mateixa veu càlida i triomfant, saturada de llàgrimes no vessades, Justine va reprendre el to d'un contaire professional:
10
Pwen, abans de deixar-me el seu lloc, em permet entendre que el contaire no és res més que un novel·lista sense paper ni ploma.
11
Abans hi havia mags, escribes, sacerdots, comptables, contaires, que recitaven pregàries, feien càlculs, explicaven els mites.
12
De totes maneres, la imaginació dels contaires s'ha de basar en alguna causa, o, si més no, en algun pretext.