1
Sabien que l'ull d'Apol·lo pot fulgurar i deixar cec.
2
Una inscripció va fulgurar de sobte davant meu:
3
Els ulls de la meva filla van fulgurar com només ho poden fer els ulls d'un infant.
4
Oh, si haguéssiu vist, Rodion Romànovitx, com saben a vegades fulgurar els ulls de la vostra germana!
5
La llum lívida d'una estrella va fulgurar en les filatures irisades de la bandera que duia estampada al vestit d'amiant.
6
Se li va acostar ràpidament, l'espasa va fulgurar a la llum de les espelmes, fent moviments sobtats, girs i estocades.
7
Trobava misteriós que una llum sortida del no-res fes fulgurar el turó despullat fins a la vora negra del bosc.
8
La veia fulgurar al riu, i la gent que caminava cap a ell tenia la cara rosa i les mans roses.
9
Vaig veure com el blanc dels seus ulls fulgurava en la fosca.
10
Una sospita enorme fulgura com un llamp, sacseja la germana d'en Tomàs.
11
La Domivat fulgurava com si fos un cor lluminós bombant sang.
12
Al camp del migdia, els bedolls i les creus blanques fulguraven com robins.
13
I ella fulgurava escassament, com una cuca de llum enclotada entre la brossa.
14
En la llum pàl·lida el seu cos fulgurava com un fruit madurat a l'arbre.
15
La seva vida entrava dins una nova etapa, i els seus ulls fulguraven il·lusionats.
16
Per què li pesava tant a la consciència que pràcticament fulgurava en la foscor?