Interfície gràfica d'usuari.
1Només els uneixen les gui- tarres i la bandera; els separa tota la resta.
2Els dos autors analitzen en aquesta gui totes les denominacions d'origen de Catalunya a partir d'un tast a cegues.
3No vull... que vin... gui!
4Hi intervingué Bernat Gui, que fins aquell moment no havia badat boca:
5El canonge Gui visitava la Guisla al calabós i intentava donar-li ànims.
6El canonge Gui sabia que el que deia la dona era perfectament possible.
7Es va adreçar directament al canonge Roderic de Gui mirant-lo fixament als ulls.
8El canonge Gui tampoc no va poder contenir les llàgrimes.
9I potser guanyo fins i tot el mateix Bernat Gui, que Déu em perdoni.
10En arribar es va trobar el canonge Gui, que ja feia estona que l'esperava.
11Després va veure Bernat Gui, plantat just darrere l'Abat.
12No dubtin, d'altra banda, que desitjo ajudar-los amb les noies guies en tot allò que calgui.
13Bernat Gui es va col·locar al centre de la gran taula de noguera, a la sala capitular.
14És luxúria la de Bernat Gui, luxúria depravada de justícia que s'identifica amb la luxúria del poder.
15Per la seva banda, Nicolau Eimeric, després d'agrair la intervenció del canonge Gui, va dir poques paraules.
16El canonge Gui era un bon home.