1
Només els uneixen les gui- tarres i la bandera; els separa tota la resta.
2
Els dos autors analitzen en aquesta gui totes les denominacions d'origen de Catalunya a partir d'un tast a cegues.
3
No vull... que vin... gui!
4
Hi intervingué Bernat Gui, que fins aquell moment no havia badat boca:
5
El canonge Gui visitava la Guisla al calabós i intentava donar-li ànims.
6
El canonge Gui sabia que el que deia la dona era perfectament possible.
7
Es va adreçar directament al canonge Roderic de Gui mirant-lo fixament als ulls.
8
El canonge Gui tampoc no va poder contenir les llàgrimes.
9
I potser guanyo fins i tot el mateix Bernat Gui, que Déu em perdoni.
10
En arribar es va trobar el canonge Gui, que ja feia estona que l'esperava.
11
Després va veure Bernat Gui, plantat just darrere l'Abat.
12
No dubtin, d'altra banda, que desitjo ajudar-los amb les noies guies en tot allò que calgui.
13
Bernat Gui es va col·locar al centre de la gran taula de noguera, a la sala capitular.
14
És luxúria la de Bernat Gui, luxúria depravada de justícia que s'identifica amb la luxúria del poder.
15
Per la seva banda, Nicolau Eimeric, després d'agrair la intervenció del canonge Gui, va dir poques paraules.
16
El canonge Gui era un bon home.