Paraula la pronunciació del qual imita el so de la seva denotació.
1
És una onomatopeia que els partits han contribuït a posar més de moda.
2
És ja com una onomatopeia, ha perdut part del seu significat.
3
I, si no, també hi hauria la possibilitat que fos una onomatopeia inventada.
4
A vegades et surt un gruny: el gruny és música o és una onomatopeia?
5
Una onomatopeia molt descriptiva del que pot continuar passant... 6.
6
També es veien cotxes amb les sigles del POUM, com si fos una onomatopeia.
7
Una onomatopeia complementada per un dels adjectius més bàsics.
8
El comissari tenia la boca oberta en pronunciar l'onomatopeia.
9
Vull dir que volgudament va ser una onomatopeia insincera.
10
El nom actual és una onomatopeia del so del tabal que toca incessantment durant la festa.
11
És una onomatopeia del món de la bateria.
12
El dit talla una horitzontal a la nou pansida del coll, fent una onomatopeia d'au tropical.
13
Al missatge li seguia l'onomatopeia del riure acompanyada amb carones grogues somrients amb unes ulleres de sol.
14
Un nom curt però contundent, com una onomatopeia alegre, que semblava fet per a ella.)
15
No li cal: és simplement l'onomatopeia que universalment pronunciem quan una cosa que estem menjant ens agrada molt.
16
Va ser la convenció de l'onomatopeia.
