1Era inevitable que pensàs que potser aquelles serien les meves darreres paraules.
2Mai no vaig sospitar que pensàs precipitar-se al buit amb la moto.
3No, això no, no fos cosa que pensàs que li té por.
4Sobretot!, va pensar n'Aineta, no la m'ha feta que no la me pensàs.
5Ella, al contrari, apreciava la seva institutriu, sense inquietar-se pel que jo pensàs.
6Vaig continuar pensant aquelles beneitures, com si no fos jo qui les pensàs.
7No que pensàs fer-li xantatge, no que pensàs fer-li pagar el meu silenci.
8Van ficar-hi els dos Jordis sense que ningú pensàs que això fos ni possible.
9Unes quantes notícies d'aquesta setmana han fet que pensàs allò que significa el títol d'aquest article.
10La meva mare no va semblar gaire satisfeta que el meu pare ja no pensàs en mi per la "carrera".
11Ans deliberaria a cruel mort morir que jo pensàs en neguna cosa enutjar a sa majestat ni contra son voler se fes.
12Jo li deia que havia tengut por que no em sentís o que es pensàs que era un veí, qui havia tocat; ella reia:
13-Novolria -dixTirant- lo senyor Emperador qualque sospita carregosa pensàs de mi.
14-Avisàssi pensàs en correrte.
15Ell, l'escultor que no tenia imaginació, es va pensar que trobava l'art.
16Era com un fetus desitjós de tornar a l'úter, va pensar l'escriptor.
Sobre este termo
pensàs
pensar Verbo
Subjuntivo · Presente · Terceira