Dit d'una persona, normalment un nen o adolescent, que té un caràcter rebel, de mal geni, difícil de controlar, etc.
1La muntanya té un caràcter rebec, de refús al nou ordre industrial.
2El Santana no es va deixar estovar pel gest rebec del Gratu.
3Devia impressionar-lo, perquè era un noi més aviat rebec i només va dir:
4Tractem de vendre un cos més i més exhaust, resistent, rebec
5En quin moment aterra l'adolescent més rebec en el camp de la realitat social?
6Ho va dir tement que qualsevol resposta li descobriria un Fitora insòlit i rebec.
7I el vescomte era massa rebec per canviar el tracte.
8Durant aquesta mena de converses, Tonka feia un gest rebec.
9Si no sortís, això sí que seria inadequat -livaig respondre jo en to rebec.
10Però era aspre, malparlat i rebec quan havia begut.
11Fora d'un marsellès que ha fet el rebec.
12Les celles, espesses, pentinades de dins a fora, sense cap pèl rebec que volgués fugir d'estudi.
13Un poblatxo endarrerit, amagat en un tombant de platja, tan rebec que ni els terroristes s'hi volen ficar.
14L'esclau era rebec a hostatjar a casa aquell desconegut, però tampoc no tenia força per obligar-lo a marxar.
15Però el mascle era rebec i va acabar saltant pels aires...
16Després s'encarà amb el rebec tot llançant una sèrie de mots àrabs que espetegaven com un foc de metralladora.
Sobre este termo
rebec
Adjetivo
Masculine · Singular
Rebec nas variantes da língua