Dit d'una persona, normalment un nen o adolescent, que té un caràcter rebel, de mal geni, difícil de controlar, etc.
1 La muntanya té un caràcter rebec , de refús al nou ordre industrial.
2 El Santana no es va deixar estovar pel gest rebec del Gratu.
3 Devia impressionar-lo, perquè era un noi més aviat rebec i només va dir:
4 Tractem de vendre un cos més i més exhaust, resistent, rebec
5 En quin moment aterra l'adolescent més rebec en el camp de la realitat social?
6 Ho va dir tement que qualsevol resposta li descobriria un Fitora insòlit i rebec .
7 I el vescomte era massa rebec per canviar el tracte.
8 Durant aquesta mena de converses, Tonka feia un gest rebec .
9 Si no sortís, això sí que seria inadequat -livaig respondre jo en to rebec .
10 Però era aspre, malparlat i rebec quan havia begut.
11 Fora d'un marsellès que ha fet el rebec .
12 Les celles, espesses, pentinades de dins a fora, sense cap pèl rebec que volgués fugir d'estudi.
13 Un poblatxo endarrerit, amagat en un tombant de platja, tan rebec que ni els terroristes s'hi volen ficar.
14 L'esclau era rebec a hostatjar a casa aquell desconegut, però tampoc no tenia força per obligar-lo a marxar.
15 Però el mascle era rebec i va acabar saltant pels aires...
16 Després s'encarà amb el rebec tot llançant una sèrie de mots àrabs que espetegaven com un foc de metralladora.
Other examples for "rebec"
Grammar, pronunciation and more
About this term rebec
Adjective
Masculine · Singular
Rebec across language varieties