Fet i fet, la gràcia de les xafarderies era precisament la seva superfluïtat.
2
Tot el que es pogués anar dient seria d'una superfluïtat inenarrable.
3
I, com que ho ha dit el notari, barrinar més seria una superfluïtat.
4
És a dir quan l'esperma es presenti en quantitat, la natura volent-lo disseminar com per superfluïtat.
5
Però estem sincerament desitjosos de convertir aquesta superfluïtat en un fons de beneficència...
6
Aquell contrast de gales i parracs, de superfluïtat i de misèria, espectacle tan freqüent en temps ordinari, havia aleshores desaparegut.
7
Potser és una superfluïtat.
8
Aquests bastones corbats de dalt, de virolla rutilant, són d'una superfluïtat que només de veure'ls us porta a sentir-vos entrebancat.
9
La superfluïtat, que durant una temporada s'havia tornat discreta, havia tornat a aparèixer, ostensible, manifesta, gairebé obscena en aquelles hores de fretura.
10
Tota la relació que tenia amb el món hi participava, la seva reserva, el rebuig de l'exuberància, el rebuig de la superfluïtat.
11
En realitat eren pures nicieses, fatxenderies, superfluïtats.
12
Era una por absurda; perquè uns éssers que podien jugar enmig de la foscor, devien estar per damunt de tals superfluïtats.
13
-Sensesuperfluïtats -diguéel senyor Fogarty.
14
-Aquestvellut em sembla una superfluïtat.
15
Volia dir que el cotxe antic era una reminiscència del barroc i que el nou era més funcional, amb menys superfluïtats, més rígidament instrumental.
16
Això no té res a veure amb el fet que abans hi hagués la monarquia i ara la república... Tot això, per ell, són superfluïtats.