La primera vegada que els vaig enxampar tenint-se-les així, val a dir que tots dos es van atorrollar.
2
O potser era que el que havia fet l'avergonyia tant que s'atorrollava.
3
Volia llençar-m'hi als peus, però m'he atorrollat... Que Déu els doni salut!
4
La seva actuació va ser tan imperiosa i eloqüent que els atorrollava a tots.
5
El seu curs l'atorrollava i s'encongia a la vora per no ésser rebolcada pel corrent.
6
Hi ha moments que un hom s'atorrolla.
7
Les paraules de l'alat l'atorrollen.
8
Ara tots aquells números l'atorrollaven.
9
No t'atorrollis i estigues calmat
10
I les vives m'atorrollen.
11
L'endemà al matí, en Sayago, aprofitant alguna coincidència en la trajectòria pels passadissos, o buscant-la expressament, l'arraconava i l'atorrollava amb tot de preguntes.
12
Augmenta la velocitat, puja la música, la calor és abismal, insuportable, es respira una fortor molt intensa de benzina que col·loca i atorrolla el cervell.
13
-Jutgeu-ho vós mateix -contestàella, començant la narració-:No cal dir que Xamsannahar en llegir la resposta es va atorrollar, no comprenia el que passava.