Part anterior del cap d’una persona.
Другие значения термина "cara" 1 Una altra vegada la mateixa cara d'estar a la vora d'un col·lapse.
2 En veure-li la cara , la Carme va deixar la conversa i l'entrepà:
3 L'empleat de l'ascensor explicava que jo l'havia amenaçat de trencar-li la cara .
4 Aleshores em mirà directament a la cara , i m'observà d'una manera clínica.
5 Així és que, tement fer cara d'excusar-me per la venguda tardana d'Albertine:
6 Mai no se m'oblidarà la cara d'aquell guàrdia civil que em preguntava:
7 D'on vinc, la cara d'una dona només és assumpte del seu marit.
8 La cara d'Hilari Boix era d'aquelles cares en què aflora la supèrbia.
9 L'expressió de la cara d'ella va ésser l'única resposta que va rebre.
10 A la cara s'hi veia un sentiment de repulsió pròxim a l'horror.
11 El Noi girà la cara i s'apartà com qui s'aparta d'un precipici.
12 Però fer cara d'enfadat era l'únic que podia fer en aquell moment.
13 E lo Rei los rebé ab cara afable e féu-los molta honor.
14 La cara em coïa al lloc on l'Helena m'havia tocat abans d'anar-se'n.
15 L'Amali havia plantat cara a la Deirdre tan bon punt l'havia vist.
16 Li havien sortit infinitat d'herpes a la cara , la tenia plena d'úlceres.
Другие примеры для термина "cara"
Grammar, pronunciation and more
Об этом термине cara
car Прилагательное
Feminine · Singular
Существительное
Masculine · Singular