f. cortesana
Persona que freqüenta la cort d'un monarca per atendre'l o formar part de la seva cort.
1 Tinc entès que això és el que busquen: el perfecte cavall cortesà .
2 El cortesà va fer una reverència i va marxar a hostatjar Hassan.
3 El cortesà Marco Lombardo, caminant entre el fum per la seva iracúndia.
4 Que es barallés, que subornés, que es disfressés de cortesà si calia.
5 Parlaríem, doncs, de la prevalença d'un ambient cortesà , funcionarial i militar.
6 Un ritual cortesà poc adequat quan es demanen sacrificis als assalariats.
7 Vaig rebre ordres de vestir-me de cortesà donat que sóc a la cort.
8 No fou un servil, un cortesà rampant, com foren tants intel·lectuals.
9 El marquès fa un somriure cortesà , però vidriós i calla definitivament.
10 I a mi no m'agrada, ni ser cortesà , ni ser res en absolut.
11 Res no quedava en ell de l'home de mar i d'aventura, semblava un cortesà .
12 Si escoltem la veu de la tradició, aquest ball ha d'ésser qualificat de cortesà .
13 El seu cortesà de més confiança s'inclinava sobtadament per Riose?
14 Aleshores ja havia reclutat un còmplice per a la conspiració, el cortesà Thomas Percy.
15 Un cortesà del comte de Tolosa, ferit en l'amor propi, assassina Pere de Castellnou.
16 El nostre cortesà llepaculs ara juga a fer-se el general.
Другие примеры для термина "cortesà"
Grammar, pronunciation and more
Об этом термине cortesà
Прилагательное
Masculine · Singular
Существительное
Masculine · Singular